Bodegues Costers del Sió (Balaguer)
13 Sep 2012 0 comentaris Redacció

Vinyes al costat del riu: Costers del Segre

La forta calor d’aquest estiu ha fet que molts cellers i bodegues avancin la verema unes setmanes. A la Denominació d’Origen Costers del Segre va començar a principis d’agost i s’allargarà fins a mitjan octubre, segons les dimensions de les finques del celler i la seva latitud. És una collita que donarà un vi de molt bona qualitat gràcies al contrast de les altes temperatures durant el dia amb les més baixes de la nit.

Vinyes del celler Castell d’Encús (Talarn)

Molts dels cellers i les bodegues de la zona comparteixen amb el seus visitants l’experiència de la verema. És el cas del celler Castell d’Encús, que té les vinyes a Talarn, a 1.000 m d’alçada, les més altes de la denominació d’origen. La verema va començar el 22 d’agost i s’allargarà fins a finals de setembre. Divendres i dissabtes de tot l’any, prèvia reserva, organitzen visites. La novetat és que ara es poden veure els cubs de fermentació de pedra del segle XII plens de raïm, que aconsegueixen obtenir vins de més complexitat aromàtica.

Cubs de fermentació de pedra del Castell d’Encús (buits i amb raïm)

Tenen una producció reduïda -d’un màxim de 6.000 ampolles l’any- per aconseguir una bona qualitat. No utilitzen cap herbicida, insecticida ni fungicida, excepte els permesos a l’agricultura orgànica. Al seu web es poden veure els vins que tenen a la venda: negres, el Quest-2010; i blancs, el Taleia i l’Ekam 2011.

Masia recuperada dins de la finca de Costers del Sió

Un altre celler que organitza visites a la seva finca durant tot l’any és Costers del Sió, a Balaguer. També n’ofereix durant la verema, que començà a principis d’agost i s’allargarà fins a mitjan octubre. Recullen prop de 400.000 kg, de manera esglaonada, per trobar el moment adequat per a cada varietat. En aquest cas, tot el raïm que utilitzen per fer els vins és propi, d’unes vinyes de 72 hectàrees, que ocupen el 10% del total de la finca.

Imatge de les vinyes de Costers del Sió

L’element més destacat d’aquest celler és que és el motor d’una finca que s’autoabasteix. Tenen explotació ramadera –vaques, porcs ibèrics, etcètera– que alimenten amb una explotació agrícola sostenible pròpia: blat, ordi, blat de moro, alfals, entre d’altres cultius. Produeixen oli i fins i tot tenen una depuradora per tractar les aigües residuals: tot un cicle integral d’una finca de gran bellesa que es pot recórrer durant la visita. S’ha de fer reserva a través d’internet o trucar-hi per telèfon.

Imatges de les vinyes del celler Lagravera, a Alfarràs

Un altre celler amb un projecte interessant és Lagravera, situat a Alfarràs. Han convertit una antiga gravera en una vinya molt singular. Treballen per aconseguir un vi de qualitat i ecològic que expressa les característiques del lloc on és. El terreny de grava dóna una mineralitat al vi que es nota en el tast.

Les vinyes de Lagravera estan situades en una antiga gravera

Es pot visitar qualsevol dia de la setmana, fent una reserva a través d’una trucada al celler. La verema de Lagravera s’allargarà fins a mitjan octubre. Els visitants podran tallar el raïm que donarà lloc a la seva gamma de vins Ónra, un nom que respon a la transparència del seu projecte i al nom a l’inrevés de la família propietària.

Aquestes són algunes de les bodegues i dels cellers que produeixen aquesta varietat de vins amb tanta personalitat. A la pàgina de la Denominació d’Origen de Costers del Segre se’n poden veure tant  les característiques com la varietat de raïm utilitzat. La visita a un celler pot ser l’excusa perfecta per anar a algunes de les set subzones de producció de la DO –Segrià, Raimat, Artesa de Segre, Urgell, Pallars, Valls del Riu Corb i Garrigues–. L’Associació Ruta del Vi de Lleida, a través del seu web, ofereix l’actualitat de totes aquestes bodegues, així com una acurada selecció de restaurants i allotjaments a la zona. Només queda entrar-hi i escollir per on començar.

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.