Selecciona un idioma:

  • Generalitat de Catalunya
    • Me gusta compartir
      M'agrada
      Compartir
    • Me gusta compartir
      M'agrada
      Compartir
    • Me gusta compartir
      M'agrada
      Compartir
    • Me gusta compartir
      M'agrada
      Compartir
    • Me gusta compartir
      M'agrada
      Compartir
  • Segueix-nos a:
  • Facebook
  • RSS
  • Twitter
Lleida

Lleida

El Pirineu de Lleida

El Pirineu lleidatà té 10 estacions d’esquí alpí i nòrdic, que es reparteixen entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Solsonès i la Cerdanya. Entre les d’esquí alpí hi ha Boí Taüll Resort, Port del Comte i el domini SkiPallars, format per Espot Esquí, Port Ainé i Tavascan, que també té un important circuit d’esquí de fons. Per a l’esquí nòrdic hi ha les estacions d’Aransa, Bosc de Virós, Lles, Sant Joan de l’Erm i Tuixent-La Vansa.

El gran atractiu del Pirineu de Lleida és que ofereix una gran varietat de pistes per a tots els nivells, amb estacions familiars, de competició i amb molts quilòmetres per lliscar sense parar.

L’Alta Ribagorça

L’Alta Ribagorça és a l’extrem nord-oest del Pirineu català. Des del 1988 és una comarca pròpia, ja que abans formava part del Pallars Jussà. És la comarca més petita en extensió (426,8 km2) i la menys poblada de Catalunya: s’hi poden respirar una amplitud i llibertat excepcionals.

La comarca es divideix en tres municipis: Vilaller, la Vall de Boí i el Pont de Suert, capital de la comarca. Boí Taüll Resort és dins el municipi de la Vall de Boí, una àrea que destaca pel patrimoni cultural que ofereix, el parc nacional i les activitats a l’aire lliure, com ara l’esquí o el senderisme, un dels llocs més visitats del Pirineu de Lleida.

A la Vall de Boí hi ha fins a vuit esglésies romàniques i una ermita, també romànica, que es van aixecar durant els segles XI i XII. L’any 2000 la Unesco va declarar-les patrimoni mundial de la humanitat. Són tot un conjunt excepcional: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll. A l’interior de totes hi trobem pintures murals, talles i frontals d’altar que omplien els espais d’imatges destinades a difondre els valors espirituals de la societat medieval. Actualment, el Centre del Romànic de la Vall de Boí obre les esglésies al públic i organitza visites guiades.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és una excel·lent representació del que podem trobar a les muntanyes catalanes: cims que superen els 3.000 m d’alçada, rius, barrancs i cascades que omplen d’aigua el país. Una diversitat d’espècies d’animals i vegetals que conviuen en un medi físic rigorós i donen vida a aquest espai natural protegit únic del sud d’Europa.

http://www.vallboi.cat

El Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca d’alta muntanya que s’estén seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. És la quarta comarca més gran de Catalunya i té una de les densitats de població més baixes del país.

És un territori que es caracteritza per fer vida a l’aire lliure, a la muntanya. Per això durant l’hivern les estacions d’esquí de Port Ainé, Espot Esquí i Tavascan s’omplen d’aficionats als esports de neu. Però el Pallars Sobirà és una comarca de 365 dies l’any. En les temporades que ja no hi ha neu, el riu Noguera Pallaresa es converteix en seu de fortes emocions. Amb el ràfting al capdavant, s’hi practiquen una llarga llista d’esports, com ara el piragüisme, barranquisme, caiac, etc.

Natura i Pallars Sobirà són dos elements inseparables. La comarca és font de riquesa natural i hi destaca com a principal atractiu la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya (3.143 m). A la comarca també hi ha el llac més gran dels Pirineus, el de Certascan, i molts altres regals de la natura: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu o la reserva natural parcial de la Noguera Pallaresa–Collegats.

Història i cultura són molt presents en tot el territori pallarès. Els pobles pintorescos, els castells despoblats i les torres de guaita són una mostra de la història de la comarca, que exposa el seu passat en museus i seus culturals. Un conjunt d’ermites i ponts mostren l’art romànic. Cada vegada es té més consciència de la seva importància i per això, a poc a poc, es van restaurant les pintures murals, les talles i altres elements.

No es pot passar pel Pallars Sobirà sense tastar-ne la gastronomia. La muntanya i l’autoabastament han condicionat la gastronomia tradicional. Entre els plats típics destaquen el corder, el formatge, el conill, els bolets, la col negra, el codony i la pera de Cardós. Tot plegat, per llepar-se’n els dits!

http://turisme.pallarssobira.cat

L’Alt Urgell

L’Alt Urgell està situat al Pirineu de Lleida. És la segona comarca més gran de Catalunya i una de les menys poblades. Amb només 19 municipis, disposa d’un gran nombre de pobles agrupats. La capital, la Seu d’Urgell, és la ciutat més gran de la comarca. Té una localització estratègica, ja que és l’accés a les vies naturals dels Pirineus.

Tradicionalment, l’Alt Urgell ha estat una comarca agrícola i ramadera. Amb el pas dels anys ha anat evolucionant, i avui el metall i el material elèctric representen el 50% de la indústria de la comarca. Un altre sector important és el de la indústria alimentària, especialment l’elaboració de derivats làctics. L’Alt Urgell és un dels màxims productors de llet de Catalunya. D’altra banda, el comerç, la restauració, l’hostaleria, el transport i les comunicacions concentren la majoria de treballadors.

La pràctica esportiva és molt habitual a la comarca. La instal·lació emblemàtica del Parc Olímpic del Segre és el centre on es pot fer piragüisme, tant a aigües braves com tranquil·les, i ràfting. Els esports d’hivern també hi tenen lloc. Les estacions d’esquí de fons de Sant Joan de l’Erm i Tuixent–la Vansa ofereixen molts quilòmetres per fer esquí nòrdic o excursions amb raquetes de neu per circuits tancats.

L’Alt Urgell té un valuós patrimoni cultural. El Consell Comarcal impulsa la Ruta Etnogràfica, que comprèn el Museu dels Raiers de Coll de Nargó i el de les Trementinaires de Tuixent. L’essència significativa de l’extens patrimoni es concentra en el romànic de la catedral de Santa Maria de la Seu.

www.ccau.cat

El Solsonès

El Solsonès és una comarca de la Catalunya Central, prepirinenca, on es combinen els camps de cultiu amb les grans extensions de bosc, rius i paisatges d’alta muntanya. Està formada per les capçaleres de les valls del Cardener i la ribera Salada i per l’extrem nord de l’altiplà de la Segarra. El terç septentrional de la comarca és la part dels Prepirineus, amb altituds que oscil·len entre 1.000 m i els 2.300 m. El massís del Port del Comte, la serra d’Odèn, la serra del Verd i la serra de Busa són les principals serralades del Solsonès, emmarcat al Pirineu de Lleida.

Aquesta és una comarca de clima mediterrani continental, amb estius calorosos i hiverns freds. A la franja nord, on observem els cims més elevats, el clima és d’alta muntanya, fet que convida a la pràctica de tot tipus d’esports. A l’estiu, senderisme, BTT i caiac, i a l’hivern, l’estació d’esquí Port del Comte ofereix un domini esquiable per a tots els nivells.

El Solsonès és lluny de les presses i el brogit de les grans ciutats, i ofereix racons naturals de gran bellesa on predominen els boscos. Fer rutes a peu és ben agradable i permet gaudir de tranquil·litat.

L’artesania es manté molt viva al Solsonès perquè està arrelada a la identitat del territori: manté un fort vincle amb la cultura preindustrial pirinenca, que aprofita al màxim els recursos naturals. Cada any s’organitzen fires gastronòmiques, perquè és una comarca on s’elaboren molts productes i la muntanya els dóna un bon fruit. Cal destacar els embotits, com la llonganissa, el fuet, la botifarra blanca i negra, els trumfos (la patata de l’alt Solsonès, amb qualitats culinàries singulars) i els bolets.

www.turismesolsones.com

La Cerdanya

La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada al Pirineu català, a la capçalera del riu Segre. Ha estat un territori històric de Catalunya, que va quedar dividida entre França i Espanya pel tractat dels Pirineus el 1659: l’Alta Cerdanya, coneguda aquí com a Catalunya Nord, i la Baixa Cerdanya, a mig camí entre Girona i Lleida.

El motor principal de la Cerdanya és el turisme, que genera activitat econòmica en sectors com el comerç, l’hostaleria i les activitats d’esquí o el surf de neu (snowboard). Es pot fer qualsevol tipus d’esport a l’aire lliure, com ara rutes BTT, golf, hípica, pesca i escalada. El turisme a la Cerdanya es centra en els esports d’hivern, que compta amb dues estacions d’esquí alpí –la Molina i Masella– i tres de fons –Aransa, Lles i Guils Fontanera–. És una comarca idònia per als esports de neu. A tan sols dues hores de Barcelona, ofereix 135 km d’esquí alpí i 113 km d’esquí nòrdic. L’esquí a la Cerdanya és una aposta segura.

És una de les valls més amples d’Europa, i en destaquen l’altitud mínima (uns 1.000 m) i la seva orientació d’est a oest. Al sud destaquen les formacions muntanyoses de la serra del Cadí, la serra del Moixeró i altres massissos com la Tosa d’Alp (el punt més alt del domini esquiable de la Molina + Masella), el Puigllançada i el Pedraforca. Aquest relleu únic el fa molt atractiu i que porta el turisme a la Cerdanya.

Els mercats són també un gran atractiu del turisme a la Cerdanya. Diferents pobles de la comarca omplen diàriament les seves places de gent que compra productes de proximitat. Els caps de setmana és el torn d’Alp i Llívia, els dissabtes, i Puigcerdà, capital de la comarca, els diumenges. La Cerdanya ofereix menjar autòcton molt valorat, com el trinxat de la Cerdanya, els iogurts artesans o el pa de fetge.

www.cerdanya.org