SM_pic_PREVIEW_1_738x246
20 Jun 2012 0 comentaris Lídia Penelo

Santi Millán: “Que vingui gent amb noves propostes és positiu”

Domina la comèdia, però també ha demostrat que és capaç de fer-nos plorar. L’actor Santi Millán (Barcelona, 1968) és un intèrpret polifacètic. Des dels seus inicis a La Cubana fins al paper a la sèrie Siete Vidas que el va fer conegut arreu de l’estat espanyol, Santi Millán ha madurat les seves facultats. Combina el cinema, la televisió i el teatre amb naturalitat, i sempre que pot s’escapa a un concert, perquè la música, com el teatre, la vol viure en directe.

T’agrada fer el turista?

Si això implica estar de vacances, sí. Ara les meves vacances són força familiars, amb els nens no anem gaire lluny, i acostumem a quedar-nos a Menorca.

Si venen amics de fora, on els portes?

Tot depèn del perfil del visitant, però com no tenim possibilitat d’anar molt lluny, els faig una ruta per Barcelona, anem a restaurants, i museus i d’aquesta manera també m’ajuda a conèixer millor la ciutat. Anem a tot tipus de museus, però al Picasso i a la Fundació Miró hi anem habitualment.

Hi ha alguna part de Catalunya que et queda per conèixer?

Crec que no em queda res, per sort, amb la companyia de teatre la Cubana vaig tenir la possibilitat de recórrer Catalunya de cap a peus, i en aquella època, si la feina ens ho permetia aprofitàvem per conèixer els pobles on actuàvem.

A banda de la feina d’actor, fa uns mesos vas muntar un restaurant amb uns amics. T’agrada cuinar?

El que més m’agrada són la pasta i els arrossos, però m’agrada menjar i cuinar de tot, tot i que, ara a casa fem cuina de batlla.

Virtuts i defectes de la gastronomia catalana?

La gran virtut és la varietat, de defectes no n’hi he trobat cap de moment. Potser els que fan dieta troben que el pa i els hidrats estan molt presents, però també hi ha peix, carn, llegums… La cuina catalana té de tot!

Què et va portar a ser actor?

Vaig començar a fer teatre amb 10 anys, i al principi no m’ho plantejava com una professió, però el feedback amb la gent era bo, em deien que ho feia bé, i com em divertia, vaig continuar i em vaig anar encaminant.

I també t’has aventurat a fer de director.

Això ha sortit de forma natural, intentes explicar les coses a la teva manera i una cosa et porta a l’altra.

Tens algun racó especial per preparar-te els papers?

No, quan cau un personatge a les meves mans es converteix en una cosa obsessiva, com un xup xup imparable, i li dono voltes fins que li trobo el punt.  No tinc un moment del dia en que em tanco i preparo el paper, quan ho he de fer, és un constant.

‘Any de gràcia’, una de les darreres pel·lícules on has treballat explica la història d’uns veïns del barri de Gràcia. Com descriuries aquest particular barri de Barcelona?

És un dels barris més atractius de la ciutat, quan faig fer la sèrie de televisió Les Teresines ja vaig tenir l’oportunitat de coneìxer la cara més familiar d’aquest barri. Ara Gràcia és moderna i de la gent jove, però encara conserva l’essència de poble.

Per viure, poble o ciutat?

Estic bé a la ciutat, i més com una ciutat com Barcelona,  que és cosmopolita però encara te la pots manegar.

Amb el Primavera Sound arrenca la temporada de festivals. Ets d’anar a concerts o prefereixes escoltar la música a casa?

M’agraden els concerts, la música en directe és com el teatre, viure un moment especial envoltat de gent vibrant pel mateix no es pot reproduir a casa amb un disc. Crec que una ciutat ha d’estar viva i ha de tenir propostes culturals com el Primavera, fa que la  ciutat es conegui i tot el que sigui facilitar que vingui gent amb noves propostes culturals és una contaminació positiva per tots els que treballem a Catalunya.

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.