Olga Viza
25 Jun 2012 0 comentaris Lídia Penelo

Olga Viza: “La infància és el nostre carnet d’identitat”

La periodista Olga Viza (Barcelona, ​​1958) ha estat vinculada amb els esports des dels inicis de la seva carrera, el que l’ha portat a recórrer el món. Viza es mou amb comoditat entre platós de televisió i els micròfons, i pel seu rigor ha merescut molts premis. Esportista i lectora voraç de la premsa digital, aquesta periodista no dubta a organitzar les vacances de tots els que volen conèixer Catalunya.

Anaves per metge i vas decidir ser periodista, ¿què va provocar el canvi?

Aquestes coses que passen quan un té 15 anys i ha de decidir que vol ser de gran. Durant el batxillerat vaig estudiar ciències, però com em divertia escriure i el meu avi que era un home de lletres sempre em va animar, i els meus amics es van apuntar a lletres, doncs jo jo també ho vaig fer. Recordo a més que a casa sempre els acribillava a tots amb preguntes, els gravava amb una càmera Super 8, m’inventava diaris i coses d’aquestes. Em vaig passar molts anys jugant i potser vaig pensar que potser podia fer-ho tota la vida.

Com t’informes per no perdre el fil de l’actualitat?

Depèn, si ara estigués fent telenotícies t’explicaria una cosa, però a nivell personal sóc una  lectora voraç de la premsa digital. Esmorzo amb un cafè amb llet i llegint, i el paper ve després. Els generalistes els llegeixo tots, i també la premsa esportiva per raons òbvies.

L’esport ha marcat bona part de la teva trajectòria, també t’ha condicionat la manera de fer turisme?

Fer informació esportiva m’ha fet recórrer el món, i després he tornat a alguns llocs i he intentat assaborir-los. Però el periodisme també m’ha fet conèixer Catalunya, quan començava vaig fer un programa cultural i vaig descobrir llocs meravellosos com Cardona i Sant Martí d’Empúries.

A més de l’esquí practiques algun altre esport?

Sóc bastant esportista, a l’hivern practico esquí, vaig ser una de les primeres a apuntar-me a pilates, i sóc molt d’esport de raqueta, sobretot d’un que vaig denostar durant molt temps fins que el vaig provar, el pàdel.

Per on et perds quan tens uns dies lliures?

Com m’agrada molt viure fora de la ciutat, visc entre la Garriga i Madrid, els caps de setmana a ciutats europees són fantàstics.

Quin és el racó favorit de la teva ciutat natal?

El Parc Güell, vivia al davant, i de petita creia que era meu. La meva infància és el Parc Güell, i la infància és el nostre carnet d’identitat. També m’agrada molt la part antiga de Barcelona, ​​perquè la meva àvia vivia al carrer del Pi i aquells carrerons em fascinaven.

Quins llocs recomanaries als que no coneguin Catalunya i vulguin visitar-la?

Doncs això m’ho pregunten molt a Madrid, i ajudo a organitzar les vacances a amics, al carnisser, al peixater … Acostumo a dir sempre el mateix, que pugin a Cadaqués i baixin, que es perdin pel Empordà però que no siguin injustos i arribin fins a la costa daurada, Altafulla i Mont-roig del Camp.

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.