2008 - Isil - Sant Joan - Falles (40) (1024x683)
17 Jun 2013 0 comentaris Redacció

La nit de Sant Joan a Catalunya

“Ni calor abans de Sant Joan, ni fred abans de Nadal, fan l’any bo i cabal”, assegura una dita popular. Malgrat que el calendari assenyala el 21 de juny com la data d’inici de l’estiu, a Catalunya són les fogueres, els petards i les berbenes de Sant Joan els que marquen l’entrada a la nova estació.  Sant Joan és la nit més curta de l’any però també una de les més celebrades als pobles i a les ciutats catalanes. Quan falten pocs dies per la revetlla, volem fer un repàs a les tradicions que se celebren als nostre país en aquesta festivitat.

Les fogueres

El fet que la nit de Sant Joan sigui coneguda com la Nit del Foc posa de manifest que aquest element és el protagonista per excel·lència de la revetlla. Aquesta festivitat ha heretat del saber popular i de les pràctiques paganes els seus rituals. El costum d’encendre fogueres es relaciona amb dels antics cultes pagans al sol. Al foc se li atribueixen propietats purificadores i renovadores. També hi ha la creença que les flames allunyen els mals esperits i els éssers imaginaris que campen durant aquella nit.

Foguera de Torredembarra.

El costum d’encendre foc per Sant Joan està totalment arrelat al nostre país. Al llarg del territori català es poden contemplar fogueres ben diverses, des de les més tradicionals a les més singulars.  Lliça d’Amunt (Vallès Oriental) organitza el Girafoc, una impressionant foguera d’uns 20 metres d’alçada que a la part superior té una espècie d’hèlice feta amb fustes. Quan s’encén, l’aire calent que puja fa rodar la turbina i el foc comença a girar a gran velocitat.

Correfoc d’Artés.

A Les (Vall d’Aran) es celebra la crema d’Eth Haro, una tradicional festa al voltant del foc en la qual s’encén un tronc d’avet d’uns 10 metres d’alçada a la plaça del municipi.  D’altres pobles i ciutats acompanyen la celebració d’aquesta festivitat amb jornades castelleres, correfocs, focs artificials, bous embolats, etc., però el que mai hi pot faltar és la coca de Sant Joan i els petards.

La Flama del Canigó

“Del bosc de Canigó són los fallaires/ que dansen, fent coetejar pels aires/ ses trenta enceses falles com trenta serps de foc”,  són els versos del poema Canigó de Jacint Verdaguer que l’any 1955 van animar a Francesc Pujades, habitant d’Artes de Tec (Vallespir), a reprendre la tradició mil·lenària d’encendre els focs de Sant Joan amb la flama que emana d’aquesta muntanya.

La Flama del Canigó  a Cervera.

Cada 22 de juny un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafen el foc que des de 1955 resta encès alMuseu de la Casa Pairal de Perpinyà i pugen al cim del Canigó per encendre-hi una nova foguera.  L’endemà a trenc d’alba, diversos voluntaris comencen a repartir  entre diversos pobles i ciutats dels Països Catalans la Flama del Canigó, amb la qual  s’encendran les fogueres de la revetlla.

La baixada falles

La baixada de falles és una tradició ancestral que se celebra a diverses poblacions del Pirineu, principalment a l’Alta Ribargorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Els fallaires porten les falles, uns troncs  resinosos d’uns dos metres d’alçada,  fins a la cima de la muntanya i un cop enceses inicien el desens fins a la plaça del poble on fa la foguera. La tradicional baixada de falles d’Isil (Pallars Sobirà), catalogada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional,  és una de les més espectaculars de Catalunya. Boí, Senet, el Pont de Suert, Barruera, Taüll i Llesp són altres indrets de la serralada pirinenca on també es celebra aquesta tradició.

Baixada de falles d’Isil. Fotografia de l’Associació de Fallaires d’Isil.

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.