L'herència romana de Tarragona
09 Jun 2012 0 comentaris Òscar Marín

L’herència romana de Tarragona

Arribo a Tarragona per l’antiga Via Augusta. Al final de la primavera, la ciutat es mostra lluminosa i fresca, elegant malgrat les cicatrius de les ruïnes romanes que revelen que fa més de dos mil anys que va ser capital d’una província que abastava mitja península Ibèrica. Deixo l’equipatge a l’hotel Astari i m’encamino perla Via Augustacap a l’amfiteatre, com van fer tants i tants romans que entraven a l’antiga Tàrraco.

El gran amfiteatre era l’escenari on es feien les lluites de gladiadors i encara avui, durant el festival de recreació històrica Tàrraco Viva que se celebra a mitjan maig, es poden veure les graderies plenes de gent animant els lluitadors. És un exemple de la vitalitat dels jaciments romans de Tarragona, al voltant dels quals es fan representacions, tallers, visites guiades i conferències amb l’objectiu de donar a conèixer el passat romà de la ciutat. Quan no hi ha visitants, és la remor de les onades que arriba de la propera platja del Miracle la que recorda el clam del públic vibrant als seients de l’amfiteatre.

L’amfiteatre romà de Tarragona

També al circ, al qual arribo a peu en pocs minuts, s’hi celebraven espectacles, similars a les curses de Fórmula 1 actuals. Hi competien carros de cavalls (bigues i quadrigues) i hi assistien prop de trenta mil espectadors. Era un estadi monumental, del qual podem visitar la capçalera més ben conservada del món, tot i que el circ amaga la major part de la seva estructura sota els edificis que envolten la plaça dela Font, entre els quals hi ha l’Ajuntament. A Tarragona bona part de les restes imperials van quedar ocultes sota les cases, carrers i places, i el perfil clàssic de la ciutat es va anar difuminant amb el pas dels segles. Un passeig per la Part Alta, que és com s’anomena el nucli antic, ens revela les pedres caigudes del Fòrum provincial, que segons diuen els historiadors va ser la plaça pública més gran de tot l’Imperi, i fins i tot s’han trobat restes del temple d’August a la catedral. La gran escalinata que hi donava accés encara es pot veure en part dins una botiga de material esportiu del carrer Major.

Molts dels tresors que s’han descobert al subsòl de la ciutat i en altres poblacions properes es poden observar al Museu Nacional Arqueològic, un espai de conservació que permet entendre l’origen de la romanització de la península Ibèrica. Al museu s’hi ofereixen visites guiades i activitats didàctiques cada cap de setmana. S’hi expliquen com eren les màscares teatrals i les titelles romanes, com s’usaven les plantes medicinals o amb què jugaven els nens de l’època.

Després d’aprendre alguns secrets de la vida quotidiana a Tàrraco, val la pena acostar-se fins al monument més antic i més ben conservat: la muralla, construïda amb blocs portats de la pedrera del Mèdol.

La muralla romana

El passeig arqueològic que ressegueix els grans murs permet admirar la magnitud de les pedres ciclòpies i ofereix racons ideals per al repòs. Hi destaca la torre de Minerva, on es troba el relleu romà més antic dela Península, i el Centre d’Interpretació de les Fortificacions, que explica amb una exposició l’evolució del sistema defensiu de la ciutat. Les muralles són l’escenari perfecte per a actuacions de petit format: lectures de poemes, concerts i representacions. També hi trobem bons miradors, com el Cos de Guàrdia, des d’on es contempla tota la plana que s’estén fins a les muntanyes de Prades. Un bon indret on aturar-se i reflexionar sobre el valor d’una ciutat declarada Patrimoni dela Humanitat l’any 2000.

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.