Javier Sierra en Montsegur
06 Jul 2012 0 comentaris Lídia Penelo

Javier Sierra: “Em fascina tot el que està vinculat amb Montserrat”

A l’escriptor i periodista Javier Sierra (Terol, 1971) se li va despertar l’interès per la comunicació quan era un adolescent. Aviat va quedar atrapat per l’escriptura, i els enigmes de la història i la ciència alimenten les seves novel·les. Viatger sense mandra, Sierra no dubta a desentranyar misteris i de pas, conèixer bé els territoris als quals el porta la seva curiositat.

Quin pes juguen els espais i les ciutats en el desenvolupament de les teves històries?

En les meves novel·les, la geografia, els escenaris i els ambients són tractats com un personatge més. Els documento  i exploro a consciència perquè el meu cervell transiti amb naturalitat i la meva narració ho reflecteixi. Com passa amb les persones, una ciutat o un paisatge també tenen biografia, i un escriptor ha d’estar atent a tots els  detalls i aprofitar-los.

Hi ha cap enigma de Catalunya que et desperti curiositat com per convertir-lo en material literari?

Hi ha molts, però particularment em fascina tot el que està vinculat amb Montserrat, des de la troballa sobrenatural de la Moreneta, fins a les visions de llums sobre la muntanya que va tenir Sant Ignasi de Loiola mentre escrivia els seus “Exercicis Espirituals” o l’anomenada “misteriosa llum” de Manresa, que després de ser vista el 1345 és avui objecte de veneració a les festes de la localitat. De fet, “La misteriosa llum” seria un bon títol de novel · la. Qui sap.

Quines parts de Catalunya et queden per conèixer?

No he visitat encara la Vall d’Aran, però espero fer-ho aviat.

Els viatges formen gairebé part del teu treball, però, on t’escapes per desconnectar?

Qualsevol paratge de la Mediterrània amb pins i mar em fascina. De petit vaig passar alguns estius a Sant Carles de la Ràpita i crec que van marcar en mi l’obsessió per contemplar el blau del mar  a la fresca que donen els arbres al costat de la riba.

Què és el que més et  sorprèn de la ciutat de Barcelona?

Crec que és una ciutat amb una impressionant capacitat combinatòria. Tant pots estar al barri gòtic i imaginar com era aquest port de mar a l’edat mitjana, rebent vaixells de llocs exòtics, com saltar a la modernitat més absoluta amb les seves noves torres de vidre. I, enmig de tot, trobes racons plens de màgia i evocació com la Sagrada Família o el Museu Clos d’Egiptologia.

Quins són els teus racons preferits de la capital catalana?

Em fascina la biblioteca Arús del passeig de Sant Joan i el seu passat vinculat a la maçoneria. Però, sobretot, m’encanten dos dels seus parcs: el Güell i el del Laberint d’Horta. Cada un a la seva manera, són recintes “iniciàtics”, plens d’un simbolisme el sentit s’ha perdut però que val la pena tornar a explorar.

Ens pots explicar sobre què estàs escrivint?

Sobre art. En especial sobre la rebotiga d’algunes obres que, com aquests parcs, hem oblidat el seu significat original. Estic aprenent molt amb aquesta investigació!

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.