Eric_lacaixa
27 Dec 2012 1 comentari Redacció

Eric Villalon: “De petit sempre volia anar el primer, com tots els altres”

Eric Villalon Fuentes és l’esquiador paralímpic espanyol amb millor palmarès. Ja retirat, desprès de participar en tres Jocs Paralímpics i guanyar cinc medalles d’or, tres de plata i una de bronze, continua treballant per la igualtat de drets des de la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Deficients Visuals, perquè ell, malgrat tenir només un 5% de visió, se sent “un més” i així ho demostra amb el seu exemple, com va fer participant en l’expedició de l’Obra Social La Caixa Pol sud sense límits, en què tres persones amb diferents discapacitats van recórrer sense ajuda externa 250 Km per la planura antàrtica.

Com preparaves els Jocs Paralímpics?

Des de finals d’abril fins l’abril de l’any següent, un dia qualsevol per a mi era aixecar-me, anar a treballar, a les 4, corrent, sortir de la feina, a les 5 entrar al gimnàs i a les 10 sortir. Això de dilluns a divendres. Al gimnàs feia tot el preparatori anaeròbic i desprès l’aeròbic, un entrenament estructurat normal d’esquí alpí.

Quan ens ho permetien els diners o ens ho permetia l’equip, feia una setmana d’entrenaments al juliol, una a finals del setembre, una a l’octubre i una al novembre. Desprès jo m’agafava vacances al desembre i m’anava a viure a la Cerdanya un mes. Estava entrenant a La Molina, alternava la tècnica pel matí i el físic per la tarda. Quan a partir del gener començaven els campionats, treballava en manteniment, descarrega i competicions fins a l’abril.

És a dir, com qualsevol persona que vol fer alt rendiment amb l’afegit que jo havia de treballar de vuit del matí a quatre de la tarda per pagar l’hipoteca. Ara això ha canviat força. Però aquest era el meu pla, de fa vuit, nou, deu anys.

Eric Villalon a una roda de premsa del projecte Pol sud sense límits.

En què ha canviat?

Ara  hi ha un Pla ADO, que abans no existia. El Pla ADO, si obtens resultats, automàticament tens una paga mensual i et dediques a entrenar i competir.

Tu no vas rebre cap beca?

Jo? El 2004 vam guanyar el campionat del món absolut, de les quatre disciplines d’esquí alpí, i la Copa del Món absoluta d’Eslàlom. Perquè et facis una idea, aquell any vaig rebre 2.400 euros de la beca ARC. Quan jo vaig acabar em van donar 6.000 euros. Vaig flipar. “Ara que marxo, ara vénen diners”, però crec que un espanyol a les Olimpíades de Londres tenia 60.000 euros i un paralímpic 8.000.

Per què vas començar a esquiar?

Com ens passa a tots plegats. A la meva família esquiaven. Jo vaig acabar amb uns esquís als peus amb tres anys. La meva família feia esport i com a herència jo també he fet esport. La sort que he tingut és que a mi m‘han tractat com a un més i a partir d’aquí, com un més, jo he fet esport, cosa que agrairé tota la vida.

 Eric Villalon als Jocs Paralímpics d’Hivern de Nagano en 1998.

Quan vas decidir dedicar-te a la competició?

Als 22 anys i per casualitat. En aquella època jo estava fent esquí de muntanya, travessia, escalada en gel… la neu era part de mi, però la competició mai ho havia estat. Amb 22 anys em van presentar al director tècnic de l’equip paralímpic d’esquí, a qui li va agradar molt com esquiava i em va dir “si us plau, vine, vine, vine”. Vaig dir, provarem això d’anar amb un noi davant. Jo sempre deia que no havia anat mai amb guia, però desprès, fixant-te, tota la vida he anat amb guia. Quan anava amb els nens del club a esquiar, l’Eric sempre volia anar el primer, com tots els altres. El que passava és que quan aconseguia arribar el primer, l’Eric automàticament reduïa la velocitat perquè no veia res i tothom l’avançava, i l’Eric tornava a perseguir a tothom per anar el primer altra vegada. Si et fixes, una cosa tan senzilla com això, del que no ets conscient, és una manera de guiatge, absolutament casolana, però ho era.

Com valores el teu palmarès?

Jo formo part d’un esglaó. Si jo no hagués guanyat les meves 9 medalles paralímpiques, més les meves medalles de campionats del món, més tot el que vaig guanyar, segurament, ningú hagués tingut la força per anar al Consejo Superior de Deportes per demanar més recursos.

Tant la fotografia principal, com la de la roda de premsa, han estat facilitades per l’Obra Social de la Caixa, entitat que va patrocinar el projecte Pol sud sense límits.

La fotografia dels Jocs Paralímpics de Nagano pertany a l’arxiu de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern.

Comentaris

  1. Jaume Villalón i Cánovas va dir això el 31 des 2012

    Continua sempre amb aquesta trajectoria tan humana, una forta abraçada del teu pare

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.