Empar Moliner
Pça Llibertat, 23
11 May 2012 0 comentaris Lídia Penelo

Empar Moliner: “Mai li diria no a un gran vi”

Els llibres d’Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) fan riure però també esgarrapen la consciència del lector. D’una manera senzilla, Moliner és capaç de presentar les petites misèries de cada dia sense maquillatges, i entre els seus llibres, destaquen títols com T’estimo si he begut o Desitja guardar els  canvis?. L’autora manté una intensa relació amb el món del vi, i és una molt bona guia per conèixer els vins catalans.

A la teva darrera novel·la el vi i les vinyes hi són força presents. Quan et vas començar a interessar pel món del vi?

Sempre m’ha interessat, però vaig comenÇar a “estudiar” fa uns set anys.

Com has après a apreciar les varietats i els  matisos del vi?

Tastant, tastant, tastant cada dia. És un camí que no s’acaba mai.

Amb quins vins disfrutes més?

No podria dir-ne un. És com llegir, és com menjar, és com la música. Depèn del dia, de l’època de l’any… Tinc etapes, això sí. Disfruto molt amb la Borgonya, però encara no la comprenc del tot. De vegades, tinc un dia tontaina i em ve de gust un australianot d’aquests tan llaminers. A aquesta època em ve molt de gust el Montsant. Disfruto, sobretot amb els vins ben fets i honestos. Al menjador de casa meva hi ha tot d’ampolles buides que han resultat mítiques per diferents motius. La majoria són regals. Quan faig un llibre i cobro drets d’autor, o quan és el meu aniversari em regalo o em regalen una ampolla de vi.

Recomanes alguna escapada a algun celler que t’hagi semblat especialment interessant? Rutes recomanables?

El de Capçanes, per exemple. A més a més, si vas al Priorat t’emociones amb les meravelles vinesques de les botigues i dels restaraurants. No és com a Barcelona, que per trobar un vi de Catalunya en un restaurant has de portar un GPS.

El teu moment per prendre una copa de vi?

A les dotze del matí, la primera copa. O fent un bon esmorzar. Però mai no li diria “no” a un gran vi.

T’has fet mai un tractament de vinoteràpia?

Sí, per fer-ne un article. No m’interessa gaire un tractament que no inclogui la via oral.

Més enllà de modes de l’enoturisme què creus que ha provocat l’esclat dels vins catalans?

L’esgotament que provoca la Riojitis. És ridícul anar a la Rioja i trobar vins de la Rioja i anar a Catalunya i també trobar vins de la Rioja. La gent sensible ha entès que consumir vins de la terra és una manera d’estimar-se la terra. I al mateix temps ha vist que no ho havia de fer per patriotisme, sinó perquè tenim vins espectaculars.

Pots fer una llista dels teus vins imprescincibles?

Però pot ser una llista ideal encara que no la pugui pagar? Doncs, va. Et diré els caríssims:

Sílex. Si pot ser, d’abans del 2008, quan Didier Daguenau encara era viu (però n’he tastat dels fets pel fill i són espectaculars com sempre).  Salon (l’he tastat dues vegades, les dues de pell de gallina). Substance (aquest, l’he tastat una vegada, de la mà de Pitu Roca. Va ser increïble). Per raons emocionals (però també de gustos) La Conseillante i Chateau L’Evangile. Deixo a la consideració de la persona que em convidi la tria de les anyades.

Chateau Hosanna.

Sot Lefriec i tots els vins del celler Alemany i Corrió. Sobretot, Principia Mathematica (molt bé de preu, però molt poques ampolles, em sembla que ja no en queden) per raons, també, sentimentals.

Gran Buig 98. Ànima Negra. Tots els de l’Álvaro Palacios sense deixar-me’n ni un.

Recaredo i, posats a fer, Turó d’en Mota. Cabrida…. La Nieta. Batuta. Quella. I  em deixo pel final, per si algú té la bondat, La Tache.

Per fer un petit celler bàsic a casa, quins vins recomanaries?

Per cada dia? Pas Curtei, Camins del Priorat, Losada (Bierzo) Aalto (Ribera)… Vins molt bons que no són cars. I envellir-ne algun, si es té paciència. Però depèn del pressupost. Jo el que faria és comprar una nevereta petita (per exemple entre uns quants amics). Val uns 300 euros, potser menys. I tenir copes Riedel, per exemple, dues de cabernet i dues de borgonya, si no vols gastar més. Un obridor dels clàssics, en dos temps. I un decantador, per si de cas. I cap patiment, ni cap complexe. Només ganes de passar-ho bé. Jo, al principi, m’apuntava coses en una llibreta, quan tastava. Per mi, un menjar que va molt bé amb un vi espectacular és la truita amb pa amb tomàquet, perquè és bo, però no li pren protagonisme. però són coses meves. Si no teniu nevereta, podeu desar les ampolles en un lloc fosc (no a la cuina) i fresc, i estirades. Jo, quan vivia sola, desava les ampolles de vi a l’armari de la roba.

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.