carnaval_sitges_portada
29 Jan 2013 0 comentaris Redacció

Carnestoltes de Catalunya, tradició i espectacularitat

El Carnaval, també conegut a Catalunya per Carnestoltes, és una de les festes més singulars i multitudinàries que es celebren al territori. Cada poble té les seves pròpies tradicions o rituals i gaudeix a la seva manera des que la festa es va tornar a legalitzar després de la prohibició durant el franquisme.

La majoria de carnavals de Catalunya comencen el Dijous Gras i s’estenen fins al Dimecres de Cendra, període en què la festa i els excessos estan permesos en la tradició cristiana, en contraposició al període que el segueix, la Quaresma, època d’abstinència. A Catalunya la festa està presidida pel Rei Carnestoltes, “el rei de tots els tarambanes…”

La capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú, acull el carnestoltes més tradicional de tot Catalunya, que no es va deixar de celebrar en el franquisme i que està considerat Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat. El Diumenge de Comparses és el dia gran del carnaval de Vilanova, on milers de persones desfilen per la ciutat al ritme de les nombroses xarangues i orquestres que ambienten la festa, destacant el moment de l’arribada a la Plaça de la Vila, on cada comparsa gaudeix de la batalla de caramels.

Carnaval de Sitges. Ajuntament de Sitges.

També al Garraf se celebra el carnestoltes més ‘brasiler’ de Catalunya, el carnaval de Sitges. Els actes més multitudinaris són les rues nocturnes de diumenge, Rua de la Disbauxa, i la de dimarts, Rua de l’Extermini. En elles, més de 2.000 persones amb les seves ostentoses disfresses desfilen pels abarrotats carrers de la ciutat en una quarantena de carrosses on hi regna la disbauxa.

Carnaval de Palamós.

El carnestoltes també es viu amb especial il·lusió al Baix Empordà. Palamós organitza la Grandiosa Rua del Carnestoltes la tarda de dissabte nou i la festa continua a la nit amb el ball de disfresses que finalitza ben entrada la matinada. Els de Platja d’Aro també són multitudinaris, amb el Gran Cercavila de Carrosses i Comparses com a acte principal.

Carnaval de Platja d’Aro. Ajuntament Platja d’Aro.

Solsona, ciutat de Gegants, integra aquests personatges dins del seu Carnaval, en què destaca també per la seva originalitat l’acte de la penjada del ruc -evidentment, una representació de cartró o peluix de l’animal-.

Carnaval de Solsona. Associació de Festes del Carnaval de Solsona.

Un cop acabats la majoria de carnavals de Catalunya comença el d’Olot, que s’ha convertit en unes segones festes majors de la ciutat. Aquests són només uns exemples de Carnestoltes originals o multitudinaris, però cada localitat té les seves pròpies tradicions i la majoria d’ells ofereixen informació pràctica en la pàgina web municipal.

La fotografia principal correspon al Carnaval de Sitges i ha estat cedida pel seu Ajuntament.

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.