Boris sombrero azul_738x246
22 Jun 2012 0 comentaris Lídia Penelo

Boris Izaguirre: “El Passeig de Gràcia és com el Mar Mediterrani”

Boris Izaguirre (Caracas, 1965), de somriure perenne, combina les col·laboracions a diversos mitjans de combinació amb l’escriptura. Barcelona és una de les seves ciutats predilectes, i conèixer la capital de Catalunya a través dels seus ulls és una experiència vestida de luxe.

A la teva última novel·la, ‘Dos monstres junts’, el luxe juga un paper important. Tu que has viscut i coneixes bé Barcelona, ​​la recomanes a visitants que busquen productes exclusius i de luxe?

Per descomptat. Sempre poden anar a Santa Eulàlia, per exemple, i trobar el millor de les millors marques i al mateix temps deixar-se fascinar per l’arquitectura, els espais exquisidament decorats de la botiga. Santa Eulàlia és la millor botiga d’Espanya. I, per descomptat, Barcelona és una de les més importants capitals gastronòmiques del país i jo diria que de la mediterrània ia més amb un amplíssima oferta per a gairebé tots els pressupostos. Sóc fan  de qualsevol dels restaurants del grup Tragaluz, però sóc també molt fan dels grans clàssics com Via Veneto i per descomptat considero un temple Moments, el restaurant de carme Ruscalleda a l’Hotel Mandarín. El dirigeix ​​el seu fill, Raúl, amb moltíssim talent i distinció.

Com descriuries el Passeig de Gràcia a algú que no el conegui?

El Passeig de Gràcia és com el mar mediterrani converti en asfalt i amb disseny modernista. I qualsevol dia de l’anyestà ple d’homes i dones molt, molt atractius.

Què és el que t’interessa d’una ciutat com Barcelona?

Que té sempre dues vides, tot es duplica. Hi ha mar i muntanya. Hi ha la Barcelona de dalt de Diagonal i la Barcelona de sota de Diagonal. Hi ha la de nit i hi ha la de dia. Hi ha la cultural i la canalla. La de port i la de ciutat.

Quins factors intervenen perquè sigui ciutat triada per molts homosexuals com la seva destinació turística?

Vaja, mai ho havia pensat. Els ulls i la mirada tan intensa dels homes catalans? Et miren i et travessen. Jo crec que Picasso va aprendre a mirar d’aquesta manera quan va viure a Barcelona.

La cuina també és protagonista a ‘Dos monstres junts’. Què t’atreu del món culinari?

Que és un teatre i que moltes vegades els cuiners em recorden a aquests grans actors del teatre, tipus Vittorio Gassman, envoltats d’una aura, divos amb un sabor intel· lectual. Alfredo, el cuiner de “Dos Monstres Junts” és un artista que tem prostituir-se, vendre i sacrificar aquest talent i crec que aquesta és una situació en què es troben molts dels grans cuiners que he conegut.

Hi ha cap plat de la gastronomia catalana que estigui entre els teus favorits?

Diversos. Els canelons a casa de la Carme Ballcells, l’esqueixada de bacallà, la botifarra blanca com la serveixen a casa d’Elisenda Nadal. Ah i les tapes i aquests peixets desfets a Cal Pep al Born.

Molts restaurants de Catalunya estan distingits amb estrelles Michelin, ¿recomanaries algun d’ells?

Neichel, Moo, Dos Cielos i molt especialment, perquè són una família adorable, el Gaig.

Per desconnectar, on seria més fàcil trobar-te en una casa de turisme rural o en un bon hotel urbà?

Sempre en un hotel urbà. I si té una bona piscina, molt millor.

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.