Benedetta ok
15 Jun 2012 0 comentaris Lídia Penelo

Benedetta Tagliabue: “Estic enamorada dels paisatges catalans”

La feina de l’arquitecte Benedetta Tagliabue (Milà, 1963) es pot veure arreu del món. Sòcia del que va ser el seu marit, el també arquitecte Enric Miralles (1955-2000), actualment dirigeix l’estudi Miralles-Tagliabue ubicat al Passatge de la Pau de Barcelona. Del seu cap ha sortit l’edifici del Gas Natural de Barcelona, el Museu Zhang da Qian de la Xina, la seu del Parlament d’Escòcia, o  la Primary School de Katmandú al Nepal, però és a Montserrat on les seves idees prenen forma.

Què és el que més t’interessa del patrimoni arquitectònic català?

És un patrimoni que reflecteix una història mol antiga i interessant i que a més té un caràcter molt definit respecte aquesta història. Per exemple, les cases més antigues de Barcelona tenen façanes molt discretes però amaguen uns interiors impressionants.

Quins són els indrets de Catalunya que més has visitat?

Tinc poc temps per fer turisme però estic enamorada dels paisatges catalans, sobretot quan els pobles es barregen amb la natura. Vaig sovint a Montserrat, el Montseny i l’Empordà, llocs que estan a menys d’una hora de Barcelona i que són com d’un altre món.

Aquests paisatges són els que han influit en la teva manera d’entendre l’arquitectura?

Crec que ho ha fet sobretot Montserrat, i ha estat a través de l’Enric, per ell era gairebé un mite secret, i quan dibuixava corves o voltes al despatx sempre deia “fem Montserrat”. També m’ha influit molt l’obra de Gaudí i Josep Maria Jujol, aquest últim construïa molt a poc a poc, era molt humil, i deixava que el temps actués damunt la seva feina.

Què cal tenir en compte a l’hora de combinar  l’arquitectura antiga amb els nous materials?

El temps, quan amb l’Enric treballàvem  en el projecte del mercat de Santa Caterina a Barcelona,  més que pensar en materials concrets pensàvem en temps. A nosaltres allò ens va ocupar un parell d’anys però teníem clar que havíem de tenir en compte la història del lloc, que la nostra intervenció és una de les mil que s’hi faran, cal una mica d’humiltat. Quan s’hi feien les excavacions allà va sortir de tot, restes d’una  eslésia gòtica, de la Barcelona romana… Un altre aspecte que vam tenir en compte a l’hora de pensar en el nou mercat de Santa Caterina és la diversitat de funcions que té l’espai, una característica que trobo molt positiva.

Barcelona segueix una arquitectura sostenible?

Sí, és una ciutat molt equilibrada i la relació entre edificis és molt maca. Fa uns anys hi faltaven espais verds, però se n‘han fet i s’han guanyat molts espais públics, i en aquest aspecte Barcelona és un bon referent per la resta del món.

És un bon moment per a l’arquitectura catalana?

La qualitat és altíssima, la llàstima és que la situació econòmica actual no permet exercir. Els arquitectes hem d’anar on hi ha feina i ara el nostre client és el món, aquí només es pot treballar des del punt de vista teòric.

En quins projectes estàs treballant?

Tenim un projecte molt bonic, una gran facultat d’econòmiques al centre de Shangai.

Publica un comentari

* Camps obligatoris.
L'autor d'aquest bloc modera els comentaris.